Manca d’aigua i potabilització:
Avui en dia la pobresa al món és molt abundant. Segons l’informe de ‘Global Monitoring Report’ aproximadament 702 milions de persones viuen en condició d'extrema pobresa i sense accés a aigua potable, el que representa el 9,6% de la població mundial.
“Sense aigua no hi ha salut. Ni educació. Ni igualtat entre sexes. Pot alguna d'aquestes relacions no ser òbvia, però totes existeixen. La primera és potser la més clara: l'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que per cada dòlar invertit en subministrament d'aigua potable s'estalvien entre 3 i 34 en sanitat. Les hores que passen els menors transportant aquest líquid en lloc d'anar a l'escola explica la segona. El fet que siguin les dones les que solen carregar amb el pes de proveir a les seves comunitats després interminables recorreguts a la recerca de pous o rius aclareix la tercera. I són només tres exemples: agricultura, energia, nutrició, mortalitat infantil tenen una estreta relació amb l'aigua. Sense ella no hi ha desenvolupament ni sortida a la pobresa...”
<<Fragment traduït d’un article extret de Sin agua no hay salida a la pobreza del País>>
Per tant, quines accions podem fer per prevenir la falta d’aigua?
1.Captació d'Aigua de Pluja.
2. Educar amb cultura d'Estalvi.
3. Instal·lar aixetes monocomandament, cisternes de doble descàrrega o reductors de cabal.
4. Revisió i Reparació contínua de canonades.
5. Millorar el reg i les pràctiques agrícoles.
6. Desenvolupar i posar en pràctica millors polítiques i reglaments.
7. La recerca.
8. Controlar el creixement de la Població.
9. Reduir l'aigua en la indústria.
Es segur beure aigua de la pluja?
Hem dit anteriorment que un bon mètode seria la captació d’aigua de la pluja, però es segur beure aigua de la pluja?
Per començar, cal dir que beure aigua de la pluja directament del cel no és recomanable i és més aviat perillós. La pluja és aigua que es condensa a partir del vapor d’aigua atmosfèric i cau a la terra. Però abans passa a través de l’aire i pot contaminar-se amb gasos àcids, pols, pol·len o microorganismes. Tot i que la majoria de vegades el nivell de contaminació atmosfèric són baixos, té un cert perill consumir aquesta aigua ja que podria provocar malalties gastrointestinals o tot i que rarament malalties com l’Hepatitis A o Pneumònia.
D’altra banda, si l’aigua de la pluja ha estat tractada degudament abans de ser ingerida podem dir que si es segura i per tant, podem considerar-la un bon mètode de recol·lecció d’aigua. Per això, n’hi ha prou amb bullir-la (per tal d’eliminar els microorganismes) o filtrar-la (per eliminar el pol·len)
Per tractar l’aigua de la pluja abans de poder-la beure i assegurar l’adequada qualitat cal seguir unes etapes, que són les següents.
-
Mòdul de recol·lecció. S'ha d'adaptar el terrat de casa per optimitzar la recol·lecció ja que la contaminació de l’aigua de pluja recollida pot dependre també del recipient o dipòsit en el qual s'emmagatzema. Per tant, una superfície llisa i lliure d'obstacles ens va a permetre una bona collita. Hem de tractar de mantenir el sostre o la coberta el més net possible per evitar que l'aigua es contamini i es tapi el sistema de conducció de l'aigua.
-
Mòdul de conducció. La seva funció és transportar tota l'aigua recollida als recipients d'emmagatzematge on a partir d'aquí una altra xarxa s'encarrega de distribuir l'aigua a les zones de l'habitatge on s'utilitzarà (banys, lavabos, etc.).
-
Sistema de filtració. Ens permetrà tenir una aigua més neta i de millor qualitat, hi ha al mercat filtres especials per a instal·lar en sistemes de captació d'aigües pluvials.
-
Emmagatzematge. Els tancs i cisternes són la forma més senzilla d'emmagatzemar l'aigua.
-
Sistema de distribució. Porten l'aigua emmagatzemada des de l'emmagatzematge fins a on es requereixi el seu ús.
Tot i que l’aigua de la pluja es pugui beure sense cap problema, existeixen diferències entre l’aigua de la pluja i l’aigua potable. L’aigua de la pluja és més àcida (pH de 5,5-5,6) a causa de la seva interacció amb el diòxid de carboni en l’aire. L’aigua de la pluja potable que bevem pot ser més àcida, neutra o alcalina depenent dels minerals que hi ha dissolts. Aquests minerals milloren la qualitat de l’aigua i són beneficiosos per la nostra salut. Per això, es desaconsella beure únicament aigua de pluja durant períodes prolongats de temps.
Fases de la potabilització:
1.Pretracament: Eliminació de sòlids gruixuts
Primera fase del procés on són retingudes les partícules més gruixudes de l’aigua (pedres, graves, sorres i restes vegetals) que arriba directament del riu o altres espais naturals.
1.1Captació:
L’aigua entra per unes reixes amb barrots separats generalment 8mm entre ells que estan situades a la llera del riu.
1.2 Canalització:
L’aigua es condueix fins a la planta potabilitzadora mitjançant dos sistemes:
-Adducció:L’aigua viatja per la gravetat ja que la font d¡aigua està més elevada que la planta potabilitzadora.
-Impulsió: L’aigua s’impulsa mitjançant bombes d’aigua fins a la pelta potabilitzadora, aquest sistema s’utilitza quan la font d’aigua està situada a un nivell inferior al de la planta potabilitzadora.
1.3Desarenament:
L’aigua passa a unes cambres o les graves, les pedres i les sorres queden al fons. Al no ser reutilitzable, aquestes restes seran tractades com a residu.
1.4 Oxidació:
S’afegeix oxidant (clor o derivats) per a desinfectar l’aigua i eliminar els virus i bacteris i oxidar el ferro i manganès que hagi pogut arrossegar durant el seu transcurs.
2. Tractament: Eliminació de partícules fines
2.1 Floculació:
S’afegeixen coagulant i floaculants per a que les partícules s’ajuntin formant aregats o flòculs que són més pesats que les partícules individuals i l’aigua s’escarifica. Per a determinar la quantitat de coagulants que s’han d’afegir es fan anàlisis continus.
2.2Decantació:
L’aigua passa a uns decantadors, on les parts sòlides queda a la part inferior i és la part més superficial la que passa a la següent part del tractament.
2.3: Filtració:
L’aigua passa després per uns filtres de sorra de 60cm que eliminen les partícules sòlides que puguin quedar presents en l’aigua. A més a més elimina en un 95% els bacteris i microorganismes que l’aigua conté.
3. Desinfecció final:
3.1 Cloració:
L’aigua ha de rebre una dosi de clor(hipoclorit de sodi, hipoclorit de calci, diòxid de clor, ozó,...) per assegurar-ne la desinfecció i la destrucció dels agents microbians que puguin quedar en l’aigua. També és deixa una quantitat residual de clor per a que l’aigua pugui arribar a les cases sense agafar contaminació microbiològica. El clor afegit és determina pels paràmetres marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Europea (EU). Sovint es realitza una precloració que disminueix la concentració de microorganismes en l’aigua.
3.2. Alcalinització:
L’addicció de productes químics acidifica el sabor de l’aigua per tant s’ha d’afegir cal per a que l’aigua sigui apta per al consum humà.
4. Emmagatzematge i distribució:
Quan l’aigua finalitza aquests processos de potabilització s’emmagatzema i ja està preparada per a la seva distribució i consum. L’aigua es emmagatzemada en grans dipòsits i distribuïda per la xarxa pública de canonades fins als habitatges i indústries.
Durant tot el procés de potabilització que dura unes 4h es realitzen controls de la qualitat de l’aigua. El resultat final és una aigua inodora, incolora i insípida.
A Europa el consum per persona està entre 150 i 200 litres d’aigua al dia.
Aigua de fonts subterrànies:
Aquestes aigües acostumen a ser aigües més pures ja que estan a grans fondàries i l’únic tractament que requereixen és la cloració.
